Actualitat

Tributació de les devolucions derivades de clàusules sòl

Dissabte passat, 21 de gener, es va publicar al BOE el Reial decret llei 1/2017, de 20 de gener, de mesures urgents de protecció de consumidors en matèria de clàusules sòl, en el qual es regula la via extrajudicial per resoldre, de forma ràpida i senzilla, les reclamacions dels consumidors derivades de les últimes sentències judicials.

Això ens porta, a continuació, a analitzar el tractament fiscal que rebran aquestes devolucions derivades de les clàusules sòl en cas de fer-se efectives.

El Reial decret llei modifica la Llei 35/2006, de l'Impost sobre la Renda de les persones físiques, introduint, amb efectes a partir de la seva entrada en vigor i exercicis anteriors no prescrits, i regula el tractament fiscal de les quantitats percebudes per la devolució de les clàusules sòl en els següents termes:

1. No integració en la base imposable de les quantitats retornades.

No s'integren en la base imposable de l'impost sobre la renda de les persones físiques cap dels següents imports:

Les quantitats retornades derivades dels acords subscrits amb l'entitat financera (ja siguin en efectiu o una altra forma de compensació) en concepte d'interessos pagats de més per aplicació de la clàusula sòl.
Els interessos indemnitzatoris que, si escau, pogués satisfer l'entitat financera.

En relació amb els interessos indemnitzatoris, cal assenyalar que el que disposa el Reial decret llei difereix del que havia assenyalat fins ara la Direcció General de Tributs, que entenia que els interessos indemnitzatoris s'havien d'integrar en la base imposable de l'estalvi de l'exercici en què es percebessin. Tenint en compte que la Disposició addicional quaranta-cinquena s'aplica també als exercicis que no estiguin prescrits en el moment de l'entrada en vigor del Reial decret llei, pogués succeir que s'haguessin declarat aquests interessos de demora conforme al criteri de la DGT, en aquest cas, entenem que seria possible la rectificació d'aquestes autoliquidacions amb devolució d'ingressos indeguts, si s'escau.

2. Regularització de la deducció per inversió en habitatge habitual.

Si les quantitats tornades han format part de la base de la deducció per inversió en habitatge habitual (o de deduccions establertes per la Comunitat Autònoma) d'exercicis anteriors, es perdrà el dret a practicar la deducció en relació amb les mateixes, de manera que hi haurà que regularitzar. Aquesta regularització es durà a terme havent de sumar a la quota líquida estatal i autonòmica, meritada en l'exercici en el qual s'hagi celebrat l'acord amb l'entitat financera, exclusivament les quantitats indegudament deduïdes en els exercicis respecte dels quals no hagués prescrit el dret de l'Administració per determinar el deute tributari, en els termes que preveu l'article 59 del Reglament de l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques.

No obstant això, no és procedent regularitzar respecte de la part de les quantitats que es destini directament per l'entitat financera a minorar el principal del préstec.

3. Si les quantitats retornades van tenir la consideració de despeses deduïbles.

Si les quantitats tornades han tingut la consideració de despesa deduïble en exercicis anteriors respecte dels quals no hagués prescrit el dret de l'Administració per determinar el deute tributari, es perdrà aquesta consideració i procedeix regularitzar, en aquest cas, mitjançant presentació d'autoliquidació complementària corresponent a aquests exercicis. L'autoliquidació complementària s'ha de presentar en el termini comprès entre la data de l'acord i la finalització del següent termini de presentació d'autoliquidació i no porta aparellada l'aplicació de sanció, ni interessos de demora, ni cap recàrrec.

4. Devolució de quantitats satisfetes en un exercici del qual el termini de presentació d'autoliquidació no hagi finalitzat.

Si les quantitats retornades van ser satisfetes pel contribuent en exercicis dels quals el termini de presentació d'autoliquidació no hagués finalitzat amb anterioritat a l'acord de devolució de les mateixes celebrat amb l'entitat financera, les mateixes no podran formar part de la base de deducció per inversió en habitatge habitual.

De la mateixa manera, tampoc es poden considerar despesa deduïble per al càlcul del rendiment net del capital immobiliari o de l'activitat.

5. Devolucions conseqüència d'execució de sentències o laudes arbitrals.

El règim fiscal anterior, també és aplicable a les devolucions derivades de l'execució de sentències judicials o laudes arbitrals.

(Font: Associació Espanyola d'Assessors Fiscals)

Al nostre despatx quedem a la seva disposició per a qualsevol consulta o informació addicional que puguin requerir referent a aquest tema

Arxiu

Butlletí

Tot el que necessites saber en un email cada mes.